«Posa’t al costat dret del vagó i estigues alerta un minut després de Jaume I». Aquest cop, l’enigmàtic Charles Beauvoir ha citat Carles Bellver en una estació fantasma del metro de Barcelona, la de Correus, tancada des de 1972. Tot i que el metro no s’hi atura, Bellver té la sensació d’haver-hi vist algú. Un cop al carrer, un noiet vestit de grum li dóna un missatge amb instruccions i l’adreça d’un bar. Allà el cambrer li lliurarà una memòria USB amb una nota enganxada: «No pense escriure més. T’ho vaig dir i t’ho repetisc. Açò és tot el que tinc. Pots fer-ne el que vulguis.» La memòria conté una seqüència de fitxers de so numerats, etiquetats amb data i hora: els soliloquis d’una nit d’insomni, entre la mitjanit i les set del matí, al llarg de la qual Beauvoir, a manera de Xahrazad, explica en veu baixa les històries de La nit mil dos.